pateixo

per ser com sóc

i no puc ser d’una altra manera

ja no,

sento que el món em fa mal

i que m’esmicolo

cada dia,

i aquest món encara que meu

no és com jo pensava,

sento

i copso cada paraula

cada mirada

cada gest,

i m’emociono

i em faig meus

patiments d’altres,

i no puc deixar de ser com sóc,

sóc egoista de pensar

que tothom pot sentir com jo

que trobaré una carícia justa

una ànima bessona

i camino

i divago

i cerco el meu lloc

encara

montse pellicer mateu