Demà pensaré un joc entre tu i jo, aquell que no hem jugat mai, ni tant sols enmig d'un somni.
Avui viuré dels records d'ahir, mentre s'escurça el dia i la nit agafa temps al dia.
El present dins una copa d'aigua, que s'omple amb la pluja que cau pausadament perfilant un nou paissatge, mentre els núvols pinten el cel d'un color gris i trist, la tardor s'atansa inexorablement sobre el meu rostre.
Demà tiraré els daus i mouré la fixa fins a la casella que pertoqui, potser guanyo, potser perdo, són les regles del joc.
montse pellicer mateu