anhels ofegats
en nits senceres
plenes d'insomni
quan el dia tanca la finestra
i obrre la porta
al calaix dels somnis,
sento que el foc
m'encén
i m'amara la suor,
mentre cauen llençols
i coíxins a l'oblit,

gasto les nits
envoltada de neguits
mentre
m'apago
quan les gotes
ressonen
quan moren
sobre
la meva
pell
una
a
una

montse pellicer mateu