cauen gotes
esquitxos
espurnes decadents
que regalimen
sobre el vidre
d'una cambra
i xopen,
xopen
els carrers
prats,
i em xopen,
cau una gota
una a una
amb el silenci
d'un mirall
reflex de la vida,
i em xopen,
i amb els dits
dibuixo paraules
sobre l'aigua
montse pellicer mateu
preciós poema!
ResponEliminaPreciós. Qui no ha escrit mai a la pluja? Es màgica perque a cada persona li afecta de forma tan particular.. A mi em porta sensacions d'oblit voluntari, d'esborrar memòria..
ResponEliminaJo també vaig escriure a la pluja, pero fa molt temps i només recordo uns mots..
Ara haurè de tornar-hi, suposo.