somiar les nits

sense anar més enllà,

i somiar el dies

amb primer raig de sol

que il·lumina l'estança

despertar,

sense assolir el délit

que em fa insomne

i em consum

la desesperança

del present

pensar

sense voler

i caminar

sense saber

on continuen

les teves passes

m'enredo

entre els cabells

i un cos

enmig de llençols