Quan enfosqueix el dia
em trec les sabates
després el vestit,
exhaureixo les hores
fins arribar la nit
i m'adormo
bressolada
entre els teus somnis
montse pellicer mateu

busco un miratge
un silenci,
vesteixo una cambra
per desvestir-me
i sentir que estic
on els sentits
em transporten

oblido el dia,
la nit és un refugi
quan camino
enmig d'espelmes
enceses
mentre els llençols
llisquen sobre la meva pell

jugo al joc
d'estimar
on les carícies
els besos
frenen les paraules

montse pellicer mateu

en estat pur
quan immobilitzo la mirada
i la ment es queda en blanc,
amb la inèrcia de l'ànima
que viatja sense tocar besos
i com el vent
acarona el teu rostre
en silenci
montse pellicer mateu

deliri 
deliri quan camino
deliri quan somio
deliri quan respiro
tot és deliri

la vida s'entorna deliri
quan surt el sol
fins que la nit s'encen

montse pellicer mateu

quan tot sembla que s'acaba i no té sortida

quan tot s'esvaeix

es desfà

s'esmicola

es trenca en petits bocins,

parlo al meu cor

mentre batega

i sé que tot torna a començar

com si fos una nova il·lusió

encara que no la veig,

com si fos un bes

i no sento el seu gust,

com si m'embolcallen en seda

i el seu tacte em crema,

quant tot sembla que es desfà

tot floreix en mil paraules noves

i la promesa d'un somni

s'obre pas

mentre les teves mans

s'obren pas entre la roba

montse pellicer mateu

cada dia escriuré un vers
per fer-te companyia,
encara que sigui un mot,
escriuré un  vers
t'embolicaré i atraparé
dins dels meus somnis

cada dia t'hipnotitzaré
durant les nits d'insomni
et seduiré
encissaré
despullaré
i seràs meu

cada dia
t'escriuré un vers
a vegades sense rima
a vegades sense escriure
amb un bes
un mot
i aquella carícia
desitjada
mentre tremolo
al sentir
els teus dits
jugant
amb el meu rostre

montse pellicer mateu

copso les mirades que cauen

que em rellisquen

i clavo els ulls a l'orgull,

perquè he decidit

deixar de viure adormida

mentre m'arranquen

un pensament,

he decidit arreplegar

totes les vestimentes

per llençar-les

i anar despullada

sobre les meves passes

montse pellicer mateu

somiar les nits

sense anar més enllà,

i somiar el dies

amb primer raig de sol

que il·lumina l'estança

despertar,

sense assolir el délit

que em fa insomne

i em consum

la desesperança

del present

pensar

sense voler

i caminar

sense saber

on continuen

les teves passes

m'enredo

entre els cabells

i un cos

enmig de llençols

 

 

tinc una fantasia
amb veu fluixeta
un xiuxiueig
com una brisa
que acarícia la veu
i sedueix les paraules,
tinc una fantasia
plena d'abraçades
d'esgarrapades
deixades,
donades,
queixalades
i regust a delit,

tinc una fantasia
sense dolor
al bellmig del plà
del meu ventre,

aquella que ressona
i sura
amb el silenci
d'una volada

montse pellicer mateu

si sents el silenci quan parla
respira

si sens esgarrifances
abraça'm

mentre l'onatge enfurismat
repica sobre les roques,
mentre una terra s'asseca
sota els peus
que s'assenten sobre
les restes de sorra
que fondegen la platja

si sents una solitud desesperada
escolta

si em sents mentre escric
recita'm

montse pellicer mateu

sota els meus peus
tremola la terra eixuta
esguinçada i cansada
de ser castigada,
s'alcen milions de veus
assedegades de llibertat,
ja arriba el dia companys
el dia d'aixecar-nos
contra l'opresor,
i dir prou
tots junts agafats de la mà
fent pinya
sense distinció de colors
ens farem escoltar
arreu del món,
la meva terra
serà lliure per ser

montse pellicer mateu

aquest blog és el núm 299 està enllaçat amb
http://avuihevist.blogspot.com.es/

hi ha nits que em trenquen
i esgarrapen els somnis,
no m'allibero dels instants
gastats dins la meva nuesa,
l'insomni s'apodera
i m'abraça,
mentre el dia es fa esperar
es quan no em sento meva
ni de ningú,
no em pertanyo ni a mi mateixa
sóc un esperit alliberat
i en un instant
em fonc en un silenci
per esdevenir una papallona
que exhibeix la seva bellesa
volant sobre les flors
que donen vida al teu jardí

montse pellicer mateu

anhels ofegats
en nits senceres
plenes d'insomni
quan el dia tanca la finestra
i obrre la porta
al calaix dels somnis,
sento que el foc
m'encén
i m'amara la suor,
mentre cauen llençols
i coíxins a l'oblit,

gasto les nits
envoltada de neguits
mentre
m'apago
quan les gotes
ressonen
quan moren
sobre
la meva
pell
una
a
una

montse pellicer mateu

cauen gotes

esquitxos
espurnes decadents
que regalimen
sobre el vidre
d'una cambra
i xopen,
xopen
els carrers
prats,
i em xopen,

cau una gota
una a una
amb el silenci
d'un mirall
reflex de la vida,
i em xopen,

i amb els dits
dibuixo paraules
sobre l'aigua

montse pellicer mateu