divendres, 3 de maig del 2013





s’atansa la nit
quan surt la lluna
entreveig la llum
entre vidres,
bressolo el meu cos
i els meus llavis
cerquen els teus,
quan somies,
i obres els ulls
al sortir el sol,
es quan la pell s’abraça
i es disfressa
per confondre’s,
es quan reposo
entre les teves cames,
i no vull que marxis
per quedar-te
una estona més

montse pellicer mateu



2 comentaris:

  1. Una estona més que ajuda a viure o a sentir-se viu/viva... Esgarrapant temps d'aquesta forma, no hi ha dèria per mirar rellotges.


    d.

    ResponElimina
  2. la proposta és prou plaent com per quedar-se per sempre. Jo ho faria

    ResponElimina