suaument els meus dits reposen

i llisquen sobre les tecles

que sonen al compas d'una melodia,

el seu tacte finíssim i fred

com la ceràmica,

emet sons inacabats dins la meva ment,

i un a un reboten contra el silenci de la cambra

que queda inundada d'un soroll trencat,

l'ànima empeny la resta,

el meu cos vibra amb cada nota dibuixada

per unes mans solemnes

montse pellicer mateu