s’atansa la nit

quan surt la lluna

entreveig la llum

entre vidres,

bressolo el meu cos

i els meus llavis

cerquen els teus,

quan somies,

i obres els ulls

al sortir el sol,

es quan la pell s’abraça

i es disfressa

per confondre’s,

es quan reposo

entre les teves cames,

i no vull que marxis

per quedar-te

una estona més

montse pellicer mateu