sóc vertical

perquè aguanto les tempestes,

i m’aferro a les arrels de la vida,

perquè estic aquí,

perquè m’ofereixo cada dia

i em desprenc de mi,

sóc la paret

que reposa sobre fonaments,

i em deixo la vida en cada un d’ells,

sóc la dona

que es disfressa cada dia,

amb un somriure,

mentre la vida a vegades crema,

sóc la seductora

que dibuixa somnis

mentre dorms i respires,

i transpires dins la nit que mai acaba,

sóc la muntanya

que perfila un paisatge,

que reposa sobre el mar,

sóc la onada

que va i ve i mai retorna,

simplement  canvia

i es reinventa cada dia

montse pellicer mateu