llisquen les gotes d'aigua

sobre els vidres,

inertes,

transparents,

subtils,

la cambra encesa,

enmiralla una imatge,

contorn suau d'un cos

envoltat de cotó,

que apaga el foc

susurrant una rima inventada,

esperada,

desitjada,

a l'aixopluc d'una abraçada,

acaparant una gota

mentre llisca

i rellisca,

per assecar-se 

sobre la pell,

que assedegada

la transpira

montse pellicer mateu