un mirall

penjat en la pared

freda,

blanca,

cuadrada,

una imatge

espantada,

que escapa al present,

res no val

quan els llavis ressecs,

i els ulls esfonsats

deixen caure l'ànima

atrapada en un mirall,

vides atrapades 

quan el soroll es mut,

i les lletres fan paraules,

un mirall,

enmig una vida,

cada vivència tatuada,

cada sentiment retrobat,

sospirs

dins un cos seduït

reduit

al desig de sentir

montse pellicer mateu