dijous, 5 de novembre del 2015



em reservo les nits insomnes per a tu
aquelles que la son no em pot vèncer
per palpar-te
i despertar-te com sols jo en sé
amb la provocació que comporta
desfer-se de tot per abocar-se al desig
em reservo cada matí per sentir-te
despertar-me molt endins teu
i ofegar-te d’un desig infinit
reserva’m aquest plaer que sols és meu
tu hem provoques aquestes sensacions

cada cop que t’apropes al meu costat
sols tu m'ha fet despertar-me tant trapella
i t'ha agradat


montse pellicer mateu
51115









dimecres, 4 de novembre del 2015

tu ets l'home de la meva vida
ho sé
ho sento
sols espero que altres temps ens estimin més

buscaré altres rostres
lleparé les meves cicatrius
potser seré feliç
potser no
com a ésser dramàtic que sóc
tot ho magnifica
sabent el que sento
hi ha res impossible?
                  si

sabent el que sé
i el que saps
ja no puc caminar així
haig d'emprendre el vol
allà on siguis tu
estaré jo

sabent el que sé
demà deixaré de ser una mica més
escriure una mica menys

perdré el temps en subtileses
que no em duran a res
que és el temps que tant ràpid marxa?

només nosaltres podem viure un amor com el nostre
només nosaltres ens sabem
hi ha amor en cada mot
immensurable
no hi ha res tant infinit com això nostre

trepitjaré asfalt cada dia
empassaré fum
inventaré nits que no han estat
perquè ningú entén això nostre
ni jo mateixa

no vull fer-me vella i haver de plorar
que importa si no ho entenen
per començar cada dia des de zero?
                       res

montse pellicer mateu
imatge google







A tots els Romeus i Julietas, quan l'amor és impossible, ens inspiren la utopia d'un amor inesgotable, però no som fills del seu temps, sinó fills del desgavell d'un món ple de desamor, però sempre quedarà aquella parella que s'estimava en secret i que varen morir estimant-se, realitat o ficció?, això depèn de cada experiència, l'amor s'ho val tot, o no s'ho val, a ple segle XXI hi ha moltes més històries de desamors que d’amors, tots en tenim una. Potser cal somiar més i lluitar més pel que un vol. 


estimar és dolorós a voltes
quan no pot ser
            la tragicomèdia de la vida
hem llegit la literatura de l'amor
no hem aprés res de cors desesperats
                                        desencisats i trencats
i al segle XXI fem de l'amor un desencant
per emmirallar-nos a nosaltres mateixos
brollant llàgrimes que fan mal a la buidor d'un adéu

estimar deuria ser una festa una celebració
quan la vida és tant curta per menysprear-la
només tu i jo coneixem els secrets de l'amor
                                        tants Romeus i Julietas
                                         que caminen sense consol
entre versos i sentiments neix el desànim
de trobar una ànima bessona per caminar junts
        quan la fi de l'existència és tant incert
           que demà potser plorem no haver estat
l'amor una quimera tant llunyana com a l'abast
             la sensatesa s'imposa al cor
                 quan el cor no entén de pragmatisme
caminem en un segle on el romanticisme ha mort
            és un rèquiem, una mort anunciada
els temps i destemps faran la seva feina
               i demà potser el sol serà més gran
                   o lluirem una nova estada

el poeta seguirà escrivint sobre l'amor
mentre cada mot és una daga
              no es cert que ens hem abandonat per estimar-nos?
              les barreres han fet la seva feina per separar-nos
                                              i ens ho hem cregut
al final dels nostres dies somicarem pel que no va ser
             potser amb la recança de no haver lluitat
                      potser amb la certesa de que en una altra vida
potser...
potser Romeo i Julieta no varen ser i és una mentida


montse pellicer mateu

imatge internet





dimarts, 3 de novembre del 2015


no em diguis que m'estimes
- no és sols una paraula
és una ironia 

no em diguis t'estimo
amb el seu abast immensurable
ni la seva immensitat

no em diguis t'estimo 
amb el dolor que provoca la mentida
quan s'ha donat tant


no em cal entendre res més
quan jo em lliuro sense fronteres
l'amor no es guarda res

el més trist d'estimar i estimar-se
és patir el dol etern
de no saber-nos
                       i no lliurar-nos

no em diguis que m'estimes
quan la incertesa de viure cada dia
ens neguem l'un a l'altre
entre buits i silencis
i ja no queda res
                  la certesa de no saber-ne

el nostre error serà
          no viure un amor com el nostre

          l'encert d'aturar-lo

no em diguis que m'estimes
     quan no m'has vingut a buscar
            i ja has fet la teva tria

montse pellicer mateu

imatge internet







hi ha amor en cada rebuig
 hi ha amor en cada paraula
com esclaus d’un sentiment ens erigim poetes
tanquem la porta als sentiments sota un claustre
així ho hem decidit
-         construïm murs d’ignorància
-         quan ens creiem intel·ligents
la via se’ns escapa,
no hi ha amor per viure’ns
escrivim un i mil mots de melangies i desamors
per lliurar-nos a cada tragèdia
-         així podem expulsar cada pensament
no hi ha prous paraules per descriure’ns
que llunyanes queden les promeses
                               els records
                                  i les besades
quan amb el temps es difuminen con la boira
-         per plorar-nos
el dolor ja no fa mal
-         m’estimes, t’estimo
-         és una quimera
tal vegada el temps ens doni la raó

de que no podem ser un, sinó dos

montse pellicer mateu
imatge internet


dilluns, 2 de novembre del 2015

si em dius t'estimo i no em vols
          no és amor
si et dic t'estimo jo et vull
                                 aqui i ara
ja no tenim temps,
però si em dius no et vull
        assumim la pèrdua 
           i recollim les restes
jo et volia i estimava
            tant senzill com això
des del primer dia fins al final
            simplement
mai has entés res ni jo tampoc
les coses a destemps no maduren bé
ara,
    el temps i la distància fan la seva feina
                                       i el cor es buida
                                           es buida
sabent que estimo cada instant viscut
i quan passin els anys tal vegada plorem
per tot el que varem perdre
               ho varem perdre tot
som massa similars per aprendre
               que l'amor no es fugaç
ara digue'm t'estimo i no et vull
                per volar lliure
digue'm això un cop més
                que ja he tancat la porta
                           

montse pellicer mateu
imatge internet


   
          








diumenge, 1 de novembre del 2015

tens el rostre perdut
qui sap on
la mirada fa temps que no llueix igual
potser tan fet molt de mal
has sortit de casa i has decidit treure’t el cor
l’esperit fa temps que està amagat
camines pels carrers buits
somies rostres de petons
has fet molt de mal, és la teva venjança
però no t’importa, perquè no pots somiar
i entre frec a frec teixeixes la teva pròpia mentida
rellisques i jugues al joc de viure
però res és etern
i dins la foscor d’uns ulls que ja no brillen
en el fons de tot saps que has perdut la guerra
t’arrossegues entre les trinxeres de la vida
rendint-te a les trampes que t’has preparat
aquesta mirada borrosa
a cada instant s’esvaeix com el fum
que s’apaga en un cendrer
la felicitat s’ha reduït a contemplar-te el melic
fins que arribi el moment de marxar
desant les pors dins un quadre esquinçat
entre la roba que resta sobre una cadira
la vida no està feta per a covards que no saben perdre
quan no tenen res a guanyar

 montse pellicer mateu

11115
imatge google