deixar volar les papallones lliures
mentre exhibeixen la bellesa dels seus colors,
és contemplar la llibertat retinguda
dins d'un got d'aigua que mai es buida
ni s'omple,
és la imatge d'una vida fugissera que corre sense aturar-se
i jo corro per atrapar el temps i ell sempre em guanya

montse pellicer mateu
imatge google

entrecames, entrecuixes,

entre mel,

entre sucre,

dolç, dolçor,

escalfor, dolor,

buidar, buidor,

entrecames, entrecuixes

tu em busques

jo et trobo

tu desitges

jo t’estimo

 montse pellicer mateu

imatge google

15.09.14

Un bon dia t'aixeques com sempre, i no és com sempre, alguna cos ha canviat i no saps diferenciar l'avui amb l'ahir, ni trobes explicació a aquesta sensació de canvi, de pèrdua, de inseguretat, d'incertesa. Un bon dia t'aixeques i te'n adones de que és tant inútil discutir i malgastar les paraules que decideixes només parlar quan sigui necessari.

Un bon dia t'aixeques i el teu món segur, s'ha enfonsat, i cerques la clau per tancar portes, i tanques les finestres perquè no entri l'aire.

Un bon dia t'aixeques i no pots escoltar cap silenci, i les flors del teu jardí ploren, però són plenes de colors.

Un bon dia t'aixeques i t'adones de que ja no estàs viu i que sures i t'empeny la brisa del mar, i que el teu llit és fet de flors de cotó, i la teva veu s'ha confós amb la veu dels teus.

De cop i volta saps que no has mort, que segueixes viu en les mirades dels qui t'han estimat, i s'han emmirallat en els teus ulls.

Un bon dia has decidit que viuràs per sempre més, perquè ets llum,

perquè les estances fan la teva olor, perquè les teves paraules s'han tatuat amb foc en la veu dels altres.

Ara acluca els ulls i somriu perquè un bon dia seràs mar i tot el que has volgut ser.

montse pellicer mateu

imatge google

et fons dins de la meva boca

deixant la frescor i dolçor,

vermell sobre vermell

fred i calent,

et fons, i puc sentir el teu tacte rugós

mentre es desfà i  jo l’assaboreixo

m’omplo del teu gust

sense cap escrúpol t’engoleixo

perquè facis un viatge molt endins meu

formant part del meu univers,

ara som un únic ser respirant al mateix temps

la teva olor ha envaït la meva

la meva pell és la teva,

i et torno a deixar entrar per la porta dels meus llavis

que deixo oberta per quan vulguis entrar

montse pellicer mateu

3 de setembre de 2014

imatge google

 

imatges que invento mentre dibuixo vides
imatges que copso cada dia entre molts
i exhaureixo les paraules que a vegades són banals,
he trucat a la teva porta dos vegades
estava tancada i he decidit esborrar-la
per ser un somni fugaç que ha mort entre les teves mans,
demà quan surti el sol i jo estigui de dol
quan m'aixequi per saludar al sol i el cel sigui clar,
em deixaré abraçar per un vel teixit de sospirs
i esclats de guspires de foc que escalfen nits de gelabror,
demà potser xisclaré després d'haver begut l'elixir de l'alegria
omplint el quadern dels mots rebutjats, oblidats i abandonats
orfes dels llavis tancats, que sota murmuris darrera les parets
amaguen deliris, desficis, desitjos cremats en un full en blanc,
quan el desig es disfressa de carícies i una rosa lloga el seu tacte
m'omplo i embriago de la teva olor, el teu gust, i m'omplo,
m'omplen els versos que deixen anar les ones quan copsen els meus peus


montse pellicer mateu
imatge de montse pellicer mateu

sols vull ser nena

per córrer lliure, innocent

i no conèixer mai la por

ni l'angúnia,

ni l'enyor,

ni l'absència,

ni el dolor,

i estimar de cor

abraçar,

jugar,

dibuixar,

donar la mà

i sentir-me sota aixopluc,

i estimar,

sobretot estimar

amb un somriure,

com un regal,

jo no vull créixer,

i oblidar aquesta sensació

de despertar enmig de contes de sucre

i vitralls d’il·lusió

montse pellicer mateu

21/08/14

imatge google