Llisquen els llençols com les ones que dansen sobre el mar,

perennes sempre moren sobre la platja portant engrunes de sorra,

canten melodies que rememoren anys i temps passats, i sempre perduren,

llençols blancs coberts d'edredons esponjosos sobre el llit, engalanat de pètals de rosa, les llums suaus  dibuixen ombres sobre les parets,

deixo la porta oberta per escoltar les passes que caminen  buscant descans sobre coixins de cotó, flonjos com el sucre, amb una olor

que em recorda a tu,

llisquen els llençols embolicant els cossos atemorits de fred, desfent-se enmig dels moviments dels peus, que gelats busquen

sentir l'escalfor dels altres peus en les nits d'hivern,

miro les ombres dibuixades i busco similituds mentre m'adormo per sentir la complaença d'un viatge enmig de deserts, d'oasis plens de mars i fruites silvestres,

i quan desperto sento l'esgarrifança i la mandra de deixar un tros de somni embolicat amb esperances de futur...

montse pellicer mateu

se’m cau mot

i llisca com una gota d’aigua

mentre la seva transparència

endevina la pell

on la textura acaricia la fragilitat

del significat segellat entre els llavis

montse pellicer mateu

sóc el temps d’un miratge

enfront l’horitzó que em trasbalsa

ple d’incògnites per resoldre,

perduda enmig de l’infinit

que no s’acaba,

els núvols destil·len gotes de seducció

amagats quan es tanca la llum,

el mar oneja cants de records

i gust de sal sobre la pell

montse pellicer mateu

parets blanques

quadrades,

rectangulars,

blanques,

sóc vertical o hortizontal?

tinc equilibri vertical,

m’estenc hortizontalment,

sóc ambdues coses,

m’aguanta la paret vertical,

em recolzo sobre el mur

que no cau

mentre aguanto els fonaments

d’una existencia perenne,

i més enllà de la paret,

no sento res més que la fredor

del formigó

i la suavitat de la pintura,

blanca,

sense ombres,

sóc vertical

el puntal de la vida,

i quan tot comença i acaba

sóc hortitzontal

montse pellicer mateu

del llibre Cinquanta i 1 poemes

reservats drets d'autor

que diu la nit vestida de festa?

-mentre aguanta una copa de cava-

engalanada

maquillada

amb mitges de seda

enmig de la gent que crida sense parlar?

-i balla enmig d’ombres-

destil·la mots de desfici

per tastar el primer bes

aclaparada per la seducció

es desfà per fer-se dia

-i fondre’s dins la boira

del desig que la revifa-

mentre hagi nits i dies

montse pellicer mateu