insults, esclats, retrets

cerveses, dins d’una cambra minúscula

l’amor és mort, decapitat

les nits plenes de promeses que s’esvaeixen

el futur difuminat dins la copa

el mar, a dos metres en la seva plenitud

vull cridar, plorar, esclatar

alliberar-me de l’angoixa de no sentir-me,

de viure cada instant petit, dins d’una gàbia,

dins d’un laberint sense carrers opcionals

i vull insultar, inútil de mi, vull esbiaixar-me

em trenco dins dels colors dels matins,

dins les meves opcions no hi ha cadira,

vull que sigui demà per sortir de casa,

marxar, fugir, desaparèixer de la dissort

de la falta de tot i de mi,

se m’esquerden les paraules,

vull retreure’m el que sóc, el que he fet

sense mi, sense jo, dins el pou del desert,

crido i camino sense sortida

i l’horitzó em demana que el segueixi

            quin dolor amaguen les paraules?

montse pellicer mateu

certeses 2019