29 abril

vols que t'expliqui que sento

quan asseguda vora el mar escolto l'onatge?

quan em penso i et penso?

voldria fugir a un altre lloc, en un altre temps, en un altre espai

i em pregunto si visc dins d'una espiral

fugir? a on?

sinó puc fugir de mi mateixa?

quantes vegades m'he matat ?

cada dia moro una mica en mi i visc una mica menys

o més quan em sento tant poderosa

que puc menjar-me el món!

llavors tot té sentit altre cop

i puc pujar tant amunt que toco els estels

i saludo a la lluna,

però a vegades ser, existir, respirar

perd el sentit quan tot és tant injust que fa mal

la vida no és fàcil, ni senzilla,

 la vida és una empremta sobre l’univers

......

montse pellicer mateu

imatge google