en un lloc qualsevol, asseguda a la terrassa d’un bar

en un moment qualsevol

i en un lloc qualsevol,

et miro,

em mires,

i quan acluco els ulls

aquell tacte

de les teves mans

obrint-se pas,

-jo avergonyida obro els ulls

pensant que la resta del món em mira,

i em comença a envoltar una flamarada

que em crema la pell,

-          com quan he “ficat la pota”-

però segueixo sentint les teves mans

més endins de la faldilla,

-i jo m’arracono sobre la cadira-

-demanant si us plau, que em deixis-

-suplicant que no paris-

el món s’ha aturat en aquest instant,

i tu sense pensar en res més

t’has obert pas entre les meves cames

-          no vull esclatar, no em puc moure

-i el món ha començat a caminar,

obro els ulls i tu em preguntes amb la mirada

per buscar un lloc per jugar,

no importa on, ni quan,

sols que amb  els ulls clucs

no queda ningú més que tu i jo

i una cadira,

en una terrassa d’un bar qualsevol

i jo, arronsada en la cadira

i tu,

tu

sota l’excitació de les mirades

que passen,

fugaces,

que no ens veuen,

-          i que més dona si ens veuen?

     montse pellicer mateu

    imatge de google