res més que paraules que buido

dins la paperera de reciclatge,

com si així deixessin d’existir,

contemplo com es desfan en l’oblit

d’imatges que fan pampallugues,

en un món que vull atrapar, i no em deixa,

res més que jo passejant per carrers

amb noms oblidats, emmarcats en una rajola

no vull ser rajola

ni que el meu nom resti sobre una paret freda

no vull ser rajola

ni restar dins l’oblit de paraules desades en un paper groc,

ara vull ser papallona per inventar un mot

abans de que les meves ales quedin atrapades

dins les mans que cerquen un cos bonic

res més que paraules

que revifen mentre les recordo en un recital

esvaït dins la memòria

montse pellicer mateu

IMATGE GOOGLE