dimecres, 17 de juliol del 2013


espera
deliri
silenci compactat
sota l'aixopluc de la pell
envoltada de quatre parets
que fan d'esguard
d'una solitud desesperada,
com quan recito
el meu oblit
i sóc el present
que viu cada dia
mots
entrellaçats
perfectament encadenats

montse pellicer mateu





6 comentaris:

  1. capacitat per a refer's-hi i reixir tot i el dol

    ResponElimina
    Respostes
    1. tots tenim aquesta capacitat de fet, sino no seguiriem vius

      Elimina
  2. Allibera't de la gramàtica
    i dels adjectius que no et
    deixen ser Tu..., no deixis
    que la solitud s'enamori
    de Tu, podríeu acabar
    fent parella..., despulla't
    d'etiquetes i creences,
    de dogmes i creus, sigues Tu,
    deia que tot flueixi...

    onatge

    ResponElimina
  3. La soledat no desitjada no afavoreix ...
    Molt bonic el poema!

    ResponElimina