espera
deliri
silenci compactat
sota l'aixopluc de la pell
envoltada de quatre parets
que fan d'esguard
d'una solitud desesperada,
com quan recito
el meu oblit
i sóc el present
que viu cada dia
mots
entrellaçats
perfectament encadenats
montse pellicer mateu
capacitat per a refer's-hi i reixir tot i el dol
ResponEliminatots tenim aquesta capacitat de fet, sino no seguiriem vius
EliminaAllibera't de la gramàtica
ResponEliminai dels adjectius que no et
deixen ser Tu..., no deixis
que la solitud s'enamori
de Tu, podríeu acabar
fent parella..., despulla't
d'etiquetes i creences,
de dogmes i creus, sigues Tu,
deia que tot flueixi...
onatge
tot flueix onatge, el dificil es tenir paciència
EliminaLa soledat no desitjada no afavoreix ...
ResponEliminaMolt bonic el poema!
moltes gràcies
Elimina