batego

al ritme del silenci,

resisteixo

l'encís 

que abraça una solitud,

prenc la copa desada

sobre la taula de l'oblit

i mullo els meus llavis

per recordar aquell vi

que vas deixar dins la meva boca,

mai la solitud

ha estat tant certera

per evocar la llunyania

dels moments dolços

assaborits,

batego

mentre recito,

batego

mentre sento

el record salvatge

de la primavera

montse pellicer mateu