fredor intacta

que desgavella els sentits,

serenor que atrapa

i amb la tremolor desesperada

cerco una carícia

que s'acosti per revifar la vida,

suavitat que m'arrosega

i em xucla 

dins l'esvoranc

que em retorna a respirar

l'aire que flueix des d'on ets tu,

apago la llum

per repensar-me,

aquell desig 

que sento quan la mirada

es perd dins el meu cos,

i la pell reposa en silenci

esgarrifada i assedegada

d'una tendresa 

que m'emvolta de vels i paissatges

dibuixats 

dins les entranyes dels meu cos

navego cap a una illa

on surar sense oblit

montse pellicer mateu