dijous, 21 de març del 2013

Des de la distància
digue'm que es sent
quan t'acaricien unes mans que no són les meves,
quan et besen uns llavis diferents,
i et miren amb altres ulls.

Des de la distància
explica'm que penses quan ja no hi sóc,
quan et parla una altre veu.

Aprop, molt aprop
defineix un temps que no existeix,
quan queda buida la nostra casa,
i el mar s'ha evaporat
en un sospir prenyat.

Des de la distància dels pensaments
desfés les petjades que has donat,
torna'm la flama encesa,
endinsat en un esglai profund
i digues el meu nom.

montse pellicer mateu


1 comentari: