dissortadament agafo el llapis
per reescriure cada pàgina
del que ja hem escrit,
recordo cada paraula, punt i coma,
recordo el moment
i la cançó que sonava,
mentre jo somiava i desitjava
sentir-me abraçada,
i adormir-me sentint la teva pell
sento el mateix formigueig
mentre explicaves el que senties,
i estaves tant aprop,
que la pell se m'erissava
i sentia papallones dins l'estòmac
desprès em vas impregnar amb la teva olor,
dins la distància de l'espai
i el mirall que ens separa,
i jugaves amb el meu cabell fent cargols
que es desfeien entre els teus dits,
per arrossegar les teves mans
fins endisar-te i quedar-te i no marxar,
ara torno a començar amb els mateixos mots
però amb una cicatriu més
tatuada en la pell
montse pellicer mateu
Grans moments que sempre ens aporten records i que volem que sigui cíclic. Sempre volem més
ResponEliminadolça literatura , a més de delitossa
ResponElimina