I

Ressisisteixo a les paraules, tanco les finestres, per obrir-les demà i respirar de nou.
Camino un nou camí,
endevino les mirades agosserades
ofegades en mig de silencis,

i ara puc tancar els ulls enmig d'una tempesta
i sentir.
sentir, sentir, tocar, palpar, llepar, besar, abraçar
de nou una vida retrobada,
dins un cos descobert,
a vegades sense saber que és el meu.

 

I m'endinso dins l'aigua

per sentir la humitat 

mentre empapa la meva pell,

i m'asseco resseguint cada escletxa,

mentre les gotes regalimen

s'escampen i s'escapen,

corren i es desfan

i jo no puc atrapar-les.

 

M'arrossega la serenitat del temps

i la desesperança de la joventut,

i encenc el foc,

per escalfar l'ànima

que es fa un garbuix dins la meva follia,

per resistir al desig 

d'obrir una nova finestra,

i deixar entrar la llum,

d'un nou dia,

per descobrir el redescobert,

es quan m'acosto

i sé que estic a punt

de reescriure la meva història.