Marxo,
i m'entrebanco
en un garbuix de pensaments
que s'amunteguen,
punyents,
i retorno per escoltar
aquella paraula
i agafar aquella rosa
que mai vas dir que fos meva,
per sentir el tacte
entre les meves mans,
i arraulida
em punxo amb les espines,
sentint el dolor
ofegat dins un esglai
que desperta la matinada

(la rosa que no és meva)
montse pellicer mateu