PRESENTACIÓ "D'ATREVEIX-TE A ENTRAR" A LA IMPOSSIBLE

Vaig voler agafar una flor, aquella que estava enmig d'espines però que destacava pel seu color vermell de vellut, era suau i amb el seu moviment m'acostava cançons llunyanes, inventades, potser era jo mateixa que les inventava, necessitava inventar, allò que no havia estat inventat, crear, esmolar, esgarrapar, destruir per tornar a construir. I aquella flor em cridava, m'assetjava, volia ser flor, volia gronxar-me enmig d'aquelles espines sense que em poguessin fer mal, era com estar per sobre del bé i del mal, i em vaig deixar portar, segurament després d'aquella beguda estranya, que em va transportar, transmutar a un món on les sensacions copsaven i pujaven l'adrenalina.

Vaig ser flor, vaig ser vermella, objecte del desig de les persones que passaven pel meu voltant, em miraven, m'admiraven, i jo em movia al compàs del vent, sense que cap espina em toques, era inabastable, lluenta, suau, vaig ser vermella.

paràgraf de "vaig ser vermella" de montse pellicer mateu

12-07-14

imatge google

 

http://www.thesecretlarevista.com/ca/96/10003/Quatre_versos.html

Quatre versos per un amic que ahir ens va deixar

sols queda el mal regust d’un adéu

sense comiat,

i l’esperança de que sigui mentida,

sentint la sensació de gelabror

que t’abraça,

i copsar de que tot s’ha acabat per a tu

amic meu, company, pare, germà, espòs, amant

ja no et veurem, ni et sentirem,

has passat com un somni,

la vida és un somni,

una comèdia,

la vida no ens pertany ens és regalada

i ens  és robada, esgarrapada sense demanar permís

ni tant sols perdó,

ens queda el record, les paraules, i la sensació

de que en el fons del nostre cor

hi romandràs per sempre,

perquè som llavor de promeses

montse pellicer mateu

imatge google

res més que paraules que buido

dins la paperera de reciclatge,

com si així deixessin d’existir,

contemplo com es desfan en l’oblit

d’imatges que fan pampallugues,

en un món que vull atrapar, i no em deixa,

res més que jo passejant per carrers

amb noms oblidats, emmarcats en una rajola

no vull ser rajola

ni que el meu nom resti sobre una paret freda

no vull ser rajola

ni restar dins l’oblit de paraules desades en un paper groc,

ara vull ser papallona per inventar un mot

abans de que les meves ales quedin atrapades

dins les mans que cerquen un cos bonic

res més que paraules

que revifen mentre les recordo en un recital

esvaït dins la memòria

montse pellicer mateu

IMATGE GOOGLE