espargeixo gotes de gel

per alimentar la fam de la pell eixuta

i en un gest eròtic m’empasso

aquesta fredor tremolosa

que a voltes confon el desig del fred,

obro els llavis secs

empassant el líquid invisible que m’aviva

amb un suau gest congelat en un espai

em retiro lentament la roba

per assecar aquesta suor que m’amara

i m’incomoda, asseguda al terra

a qualsevol lloc, en qualsevol lloc

les meves mans emergeixen

i es solapen entre les cames, com en un joc

un trencaclosques que genera

la sensació de que la libido

em condemna a satisfer la regeneració

del meu cos immòbil, entre el sol i l’ombra

i aquest líquid que no fineix

inundant les meus òrgans

que es rebel·len en un moviment espàsmic

Montse pellicer mateu certeses 2017

Imatge google