quan
la nit és llarga, els dies curts,
i la gelabror d'un hivern intens s'atansa
sobre meu,
jo dibuixo les lletres per fer-les estiu
vull
caminar descalça
a
l’abric de l’herba verda d’un prat
dibuixat en somnis
congelada
en un retrat amb la melangia de l’esplendor
del
tacte de l’herba vestint la meva pell,
ara invento les estacions
sentint
el soroll mecànic del rellotge del temps,
arreplegant
tot el desig del món en una mà
per
omplir-me la boca amb llambreigs d’estels,
m’obro
pas entre les turmentes amb la llum dels llamps
esperant
l’arribada del sol
per
dibuixar la llum de l’onatge dansant sobre el mar
montse
pellicer mateu
4
01.15
imatge google
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada