moment de solitud evocant una imatge que no retorna
mentre desfullo un a un els
pètals de les capes de la vida,
somnis desvetllats durant
llargues nits d'insomni
exhalant davant d'un mirall per
deixar-hi l'alè i dibuixar el meu nom,
m'he desvestit i engalanat tantes
vegades davant teu,
avui em sento estranya de mi
mateixa
em pinto els llavis resseguint
cada porus de pell davant teu
em ressegueixo les línies dels
ulls definint la seva forma
i em miro
em miro,
tu em retornes aquesta imatge que
tant desitjo
de sensualitat i de innocència,
quan no sóc innocent, ni verge ni
adolescent ni ho pretenc
però he congelat un instant en el
temps per mirar-me
i vestida encara
en miro,
em miro olorant el temps present
amb gust a roses
sota el sostre de la nit templada
i el temps s'ha aturat quan m'he
desvestit de roba
montse pellicer mateu
24/11/2014
imatge google
preciòs,,,,,, m'encanta .... ni ho pretenc, en el context que l'has possa't .....darrera
ResponEliminagràies Eulàlia, es la resposta al mirall, la resposta a un temps sense pretendre ser el que no sóc
EliminaM'agrada molt el teu versar, el teu plasmar sentiments en versos.
ResponEliminaEncantat de llegir-te.
Una abraçada.
gràcies a Tu Yeti per llegir uns versos plens de sensacions em despullo cada dia que escric un vers
EliminaMolt suggerent! M'agrada molt! Voldria mirar-me així... però em costa...
ResponEliminaGràcies Nou novembre totes, ens podem mirar un dia així, és el reflex d'un temps, no costa sols mira't
EliminaMontse, felicitats!!!! Ets una artista amb paraules precioses!!!
ResponElimina