de fred i de sol

de mar i de terra

de somnis eterns embolicats de realitat,

crua, descarnada, present,

de cossos bruts arrossegats per terra

i arrebossats amb la sorra empapada de sal

de somriures i plors

de llums i de foscors

es nodreixen les vides i els enyors,

mentre xiulo sobre teu al bressol de l’onatge,

de vida i de mort

entre mossegades i sospirs atrapats dins una ampolla

abocada sobre el vas que t’emportes a la boca,

i beus,

beus amb el desfici d’un nàufrag sobre el desert

la vida és de sucre

montse pellicer mateu

26.05.14.1

imatge google