ara que s’ha fet de nit
i estic tant, i tant cansada
vaig a despullar-me
i posar-me sota la dutxa
per sentir el soroll de les gotes
al caure sobre el meu rostre,
després,
després em vestiré de festa,
per lluir la nit daurada,
i cridar,
i riure,
i escoltar el silenci dels meus batecs,
ara que s’ha fet de nit
desfaré un mos,
un xic,
un pam d’estel,
per dormir-te
dormir-me,
sobre un núvol d’insomni
que gelós m’abraça el rostre
montse pellicer mateu
903141
Un núvol d'insomni
ResponEliminaque provoca dolces tempestes.
Fita
Ara que s'ha fet de nit em bressolo en el teu poema.
ResponEliminaAbraçades, des de El Far