com espurnes de cel
que s’escampen sobre paisatges
les gotes amaren la suor
enmig de paraules xopes
enganxades sobre la pell,
l’estança que compartim
dibuixa ombres de carícies
guarda els besos
i cobreix un mar ple de desig,
com espurnes de cel
a l’ombra del sexe
deliri de dos amants
que s’endinsen sota el plaer
montse pellicer mateu
Les paraules xopes solen ser molt gratificants i més si recorren la pell nua.
ResponEliminaExcel.lent poema, m'ha agradat molt.
ResponEliminaGran poema i ple de sensualitat extrema, és inedit, és genial. M'agradat llegir-ho. Rafael Molero
ResponElimina