15 d'abril i NUA

tot cau

el món es desfà per on trepitjo

em sacseja i em despulla

no vull sentir la solitud que s’acosta

i m’abraça,

em sento fràgil,

desprotegida

tant nua...

com un infant que neix,

les parets són plenes d’esquerdes

les escletxes de les finestres són esvorancs,

la llum entra a casa meva,

però el vespre m’abraça,

em sento tant nua...

davant una societat que camina apressa

d’un rellotge que no s’esgota mai,

i corren les hores, les nits, els dies

sense poder congelar cap instant,

em sento tant nua...

que una bombolla em pot vestir

i engolir-me

i emportar-me

on el vent bufi,

nua i descalça

per sentir com les pedres del camí se’m claven

com l’herba em fa de coixí

i com l’aigua em bateja els peus,

nua, tant nua

de tant donar, i sargir versos

que ara

un a un

s’esmicolen mentre els recito,

tant nua, tan sola, descalça

que la vida ha perdut la consciència

montse pellicer mateu

15 d’abril de 2015

imatge google

 

12 d'abril

-perquè m’acompanya el desassossec

i em sento tant fràgil?-

perdo  l’equilibri i sentint el vertigen d’un abisme

on no vull arribar

el món s’esmicola,

-i no vull pensar ara -

obriré les portes de l’amor amb la generositat

de no esperar res,

-perquè em persegueixen tantes lletres que no puc escriure?

ni descriure?, ni conec? ni reconec?-

tant senzill com aclucar els ulls

per deixar-me portar

allà on la vida giri i em faci girar

montse pellicer mateu

120415

30 de març

em vesteixo cada dia,

amb disfresses que guardo dins l’armari,

em vesteixo

gaudint del moment,

-és un acte ritual-

em vesteixo de grisos, de negres i vermells

d’ explosió de colors,

trio les mitges, les calces, els sostens, samarretes, faldilles i jerseis

desplegant els meus encants,

i em pinto de colors,

els ulls, els llavis, i res més,

em vesteixo cada dia,

per desvestir-me després

desant la roba sobre la catifa,

les mitges sobre el llit,

i em vesteixo amb vels de setí, de gasa i de lli

de vermell i de negre

de blanc i de nit

montse pellicer mateu

imatge de google

29 de març

un paisatge trencat per un cos
un cos que trenca el paisatge,
la fredor del color de l'asfalt 
sota l'anonimat de la fauna urbana,
trepitjades donades sense veure que un cos s'insinua,
per trencar la quotidianitat de les il·lusions perdudes
amagades  sota una fina capa d’enganys,
un cos per copsar la fredor  d’un  dia sense llum
un cos per abraçar-te amb tota l’escalfor del món,
en embolcall per esgarrapar una alenada de vida
mentre tinguis ulls per veure’m

montse pellicer mateu
29.03.15
imatge google