divendres, 16 d’octubre del 2015

PREÀMBUL

PREÀMBUL
Mai s’ hauria imaginat que al entrar dins d’aquella cambra, la seva vida donaria un gir de 360 graus, i aquell pas que anava a donar, seria un gran pas en la seva vida.
La Bàrbara va poder entrar i allà es va deixar la vergonya les pors i un passat, per convertir-lo en present.
Sense voler i tremolosa es va donar en cos i ànima, perquè sinó no és donar-se sinó oferir-se. I així es va omplir d’amor, transformant-lo en sexe, intuint en el seu interior de que tenia una data de caducitat, i va caducar. Es va desprendre de tot, i de si mateixa, i es va abocar sense mesura, intensament, lliurant allò, aquell tresor que sempre havia portat endins.
Mai s’hauria imaginat, de que la vida podia ser tant complicada, i alhora tant salvatge, mai hauria imaginat que havent portat tants anys una vida tant senzilla protegida per tot un entorn pogués esmicolar-se i trencar-se tant, alhora de que ella s’anava trencant, perdent tot, perdent-se ella mateixa, fins al punt de que un bon dia no es va reconèixer, adonant-se de que les seves emocions i sentiments havien estat trepitjats sense cap compassió.
Dins de tot aquest trencadís, la Bàrbara va intentar lluitar per ajuntar les peces, per seguir estimant, però ja era massa tard.
Ara, i un cop va entrar dins d’aquella cambra on es va sentir estimada, després de temps de no sentir-se, va saber que havia de construir una nova casa, uns nous fonaments, una nova vida, i sense res més que ella mateixa amb la solitud que no va tenir mai, va decidir ensorrar un passat per pensar un futur.
Amb la incertesa de qui fa les maletes sense rumb, va començar a mirar un horitzó, tant trencada que encara sentia dolor, un dolor que neix de l’estomac fins a ferir el cor, donant pas a un riu de llàgrimes que cada dia s’empassava. Sabent que el món està ple de llops i llobes, d’encantadors de serps, i de falses amistats, i que abans d’obrir una porta hauria d’examinar al vianant.

Acabava d’entrar en el món salvatge dels solitaris, i amb molta por va agafar el rumb de la seva pròpia vida.

1 comentari:

  1. El timó ben agafat i res de mirar enrere. Les veles plenes de vent i bon ritme

    ResponElimina