diumenge, 4 d’octubre de 2015

cerco un estel de llum per a mi
                      on és el meu que no el puc trobar?
aquell que em va acompanyar tant de temps que es va apagar
aquell que em somreia
miro la immensitat del cel, la seva foscor i puc veure dibuixos de fum
                        vull creuar la frontera entre el dolor i el consol
                        cremant en una foguera cada mot malgastat
rento totes les restes que fereixen l’ànima
despullant-me de mi i de tu
prenc un bany ple de perles per ensabonar-me
                          traient cada resta de tu de la meva pell
                          aquesta pell que ja cansada
                          necessita una nova muda
m’asseco cada gota d’escuma amb una tovallola nova
                                                     en la que mai t’has eixugat
la renovació ha entrat a casa meva, i pintaré les parets de colors
deixant-me la roba al terra
per mirar-me en el mirall cada dia i dir-me
                                                   que trobat la meva essència amagada
                                                  darrera de mentides i cuirasses
demà la vida serà nova, o vella, tant m’és
però serà vida
cada dia comptaré els dies sense tu per oblidar-me
                                de que un dia no vaig comptar
essent tant ingràvida i sense equilibri
tant imperfecte com humana
tant jo
que volia deixar de ser jo per ser tu
un dia tu seràs jo per ser tu
però jo seguiré caminant descalça sobre els peus a la terra
                             celebrant cada nit
                             encenent espelmes
                            somiant amb un amant

montse pellicer mateu

41015



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada