dilluns, 26 d’octubre de 2015

quan cau la pluja jo em xopo,
amb la lentitud del dia
em sobrevisc per damunt de les paraules,
una a una desfilen davant meu
construint una cal·ligrafia
per dir-te t'estimo,
per damunt de tot m'estimo jo
però l'enyor en dies de boira es fa inevitable
i se’m remou l'esperit
pausadament cauen les gotes
donant pas a un cortina d'aigua
que jo vull travessar,
mentre faig les maletes per viatjar
vaig buidant l'equipatge
per emportar-me una càrrega lleugera
que em deixi emprendre el vol
i m'adono que tant he estimat
que ja no sento
la decepció ha obert un esvoranc
buit de paraules i promeses,
he aprés a no confiar en les mirades
l'amor no és dona gratuïtament
quan el cor no té cuirassa
i la pluja em nodreix la melangia
per plorar sense recança
perquè ja no puc sentir
sinó escoltar-me

montse pellicer mateu

imatge google







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada