dimecres, 27 de juny de 2018


enyoro palpar la teva pell
i des de la meva imaginació somiar-te, ara,
he conegut el teu somriure, encara no el teu plor,
sense sentir-te puc tenir-te,
enyoro el que encara no he tingut
però enyoro les teves mans descobrint-me
i els meus llavis tastant la teva saliva
jugant amb la teva llengua
parlant paraules sense conversa
sense sentit, sense censura,
només tu i jo i aquella copa de cervesa
en una terrassa d’un bar qualsevol
podem detenir el temps, l’abraçada
el desig de tenir sostre i desfer-lo
enyoro aquell lloc imaginari, virtual,
on alliberar aquestes ganes d’engolir-nos
per entrar dins les cavernes,
deixarem de ser dos, serem un
i lluitarem per aquest plaer que tots dos cerquem
som dos llunes creixents que abracen la plenitud
i aquesta nit, i totes les nits ens agafem els dits
ens toquem de puntetes, ballem l’èxtasi
planegem sobre la ciutat, dibuixant-nos
enyoro, potser el que mai tindré
però els teus petons semblen dolços
el teu somriure m’atrau
i rellisco sobre la teva pell



montse pellicer mateu
certeses 2018
imatge xarxa



dilluns, 7 de maig de 2018


el rellotge fa aquest soroll per marcar cada segon
jo impregnada de sabó sota la dutxa
ja és l’hora, l’horabaixa
quan la pau entra per la finestra
sabent que no hi haurà més oportunitat
que la que he decidit donar-te
i sabent que ja fa temps que tot ha marxat,
com les fulles que han caigut del meu llimoner,
però un cop més et deixaré entrar
quan l’estiu arribi a casa,
sabent que no hi haurà més estius,
el rellotge no s’atura com la vida que segueix
com la balanguera que teixeix un llarg jersei,
sabent que res serà igual, ni millor
fluir entre el cel i la terra
entre els sentiments que s’enlairen
i el dolor no s’apaga, el dolor de la decepció,
masses passes donades
i les maletes sempre a mig fer,
pensa bé les paraules, perquè ja no tenen retorn,
i descalça esperant el destí pintant
em poso el vel de l’esperança
duc les benes per les ferides
i les sabates per trepitjar les pedres



montse pellicer mateu
certeses 2018
resevats drets d'autor
imatge xarxa

dimecres, 2 de maig de 2018


de nit
tot fosc
el meu cos i jo
i una copa de vi,
el silenci trenca el vidre
fonedís el temps ataca la pell
el desig momentani
dins d'aquest embolcall fràgil,
beso cada un dels meus dits
m'emmirallo dins les meves mans
que grapegen el meu instint
voldria que aquests moments
caiguessin dins la pluja
gota a gota
obrint-se pas dins d'aquesta solitud
tant intima que esquitxa les parpelles,
avui abraço la meva vida
sentint cada pulsació
venerant-me com a dona
desitjant-me
a mi,
acariciant-me
a mi
fins arribar a la fi
on els sentits perden tota cordura
separant-me de mi
per volar per sobre de tot i de tots
quan arriba la nit
els llençols son el vestit de la meva melangia
                   
montse pellicer mateu
imatge de la xarxa



dimecres, 31 de gener de 2018



em desplego amb tota la parsimònia del món
amb la destresa de les professionals de l'amor
amb color blanc i negre sobre vermell
desant les sabates sobre un sol de fusta
i m'abandono,
abandonant els pensaments, els sentiments
les pors i les esperances
em desplego plenament meva
sobre un llit atrinxerat dins d'una cambra
i salto com una fera salvatge d'arbre en arbre
de carícia en carícia,
d'abraçada en abraçada
per sentir la pell nua, assedegada de l'escalf

de l'orgasme, de la vida

montse pellicer mateu
imatge google




diumenge, 10 de desembre de 2017

dimecres, 21 de juny de 2017



espargeixo gotes de gel
per alimentar la fam de la pell eixuta
i en un gest eròtic m’empasso
aquesta fredor tremolosa
que a voltes confon el desig del fred,
obro els llavis secs
empassant el líquid invisible que m’aviva
amb un suau gest congelat en un espai
em retiro lentament la roba
per assecar aquesta suor que m’amara
i m’incomoda, asseguda al terra
a qualsevol lloc, en qualsevol lloc
les meves mans emergeixen
i es solapen entre les cames, com en un joc
un trencaclosques que genera
la sensació de que la libido
em condemna a satisfer la regeneració
del meu cos immòbil, entre el sol i l’ombra
i aquest líquid que no fineix
inundant les meus òrgans
que es rebel·len en un moviment espàsmic



Montse pellicer mateu certeses 2017

Imatge google


dilluns, 22 de maig de 2017

m'agrada l'horabaixa
en que tot és mor
en que tot és calma
m'agrada veure sortir la nit
per abraçar els somnis
que recordaré o no,
coberts d'una dolça paraula
gronxats entre els meus pits,
m'agrada la quietud d'un temps
que no és temps
per escoltar les cases tancades
i mirar el color dels núvols
quan res es mou
m'agrada la ploma sobre la pell
sobre el llit que descansa
cobert d'uns llençols embogits
per retallar cada vers
i fer un poema

montse pellicer mateu
certeses 2017