dijous, 22 d’octubre de 2015


  Siempre nos quedarà París – Casablanca

o no,
o potser nova York, Londres
o Barcelona
segurament sense en Humprhey Bogart
ni la Ingrid Bergman
ni un amor tant intens i impossible
perquè no sóc actriu de pel·lícula
però podré encendre’t una cigarreta
podré portar-te-la als llavis
i abans besar-te
possiblement ja siguem actors
sense adonar-nos del teatre
tu i jo
pendents d’una trajectòria definida
abans de que arribéssim a aquesta vida,
sempre ens quedarà aquell lloc
aquell parc,
aquella passejada
aquella mirada
i la passió encesa dins la nostra sang
a gran velocitat
la certesa és que no som bons actors
aprenents entre vestuaris
de les disfresses de la vida
sempre ens quedarà aquella alenada de fum
entre la teva boca i la meva
però tu i jo
ja hem viscut guerres
i hem carregat les pistoles
tu i jo
ja ens hem enfrontat tantes vegades
que ara
sempre ens quedarà París

montse pellicer mateu
22/10/15






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada