dilluns, 12 d’octubre de 2015

no hi ha pitjor dolor que l'absència
ni hi ha pitjor tristor que no tenir l'amor
l'amor retrobat després d'haver viscut intensament
havent perdut tota l'essència

no hi ha pitjor dolor que sentir i no poder tenir
ni sentir la felicitat intensa que porta a la dissort

on han quedat tantes paraules?
i els sentiments emmagatzemats dins l'ànima?

quantes vides haurem de reviure per poder-nos estimar?
amb la incertesa de poder-nos trobar

he caminat temps, i en molts de llocs
he visitat indrets d'arreu del món
recordant que dins l'espiral del temps ens hem perdut

no hi ha pitjor dolor que voler sentir l'oblit
quan ho teníem tot per poder volar lliures

quatre lletres i un destí
i moltes paraules per dir

no hi ha pitjor dolor que deixar perdre'ns
cada nit dins dels somnis no queda res més que la buidor
d'un temps tant malgastat, malbaratat
i mots trencats

no hi ha més dolor que sentir que tot s'acaba
quan no havia començat

viure moltes vides, dins d'un mirall esberlat

no hi ha pitjor dolor del que vol i no pot
del que pot i no vol

montse pellicer mateu
imatge google









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada