diumenge, 30 de novembre del 2014

bona nit amor
quan duc el cor dins d’un puny,
bona nit amor
quan el dia ha estat massa llarg
quan el món tremola sota els meus peus
quan em sento defallir,
bona nit amor
quan tot s’atura
i necessito sentir-me segura perquè sóc dèbil
quan el món es fa massa gran i m’engoleix
quan tinc por a no estar
quan tot és fràgil i es prestat
quan res es meu,
bona nit amor
perquè m’estimes
i quan tot s’enfosqueix
quan tot s’apaga
quan el vent bufa fort,
quan somio i dibuixo tenebres,
i vull més,
necessito més,
bona nit amor
quan aquesta paraula abraça el cor
a vegades en desús
acapara un munt de mots
per definir-me,
bon dia amor
amb cafè amb llet
amb sucre i mel
amb roses sobre la safata
dins del llit
sota els llençols
bon dia
amb diamants
amb la melodia d’Aerosmith
sentint el plugim o el sol,
bon dia
amb pijama o despullada
bon dia amor
per lliurar-me
per abocar-me
simplement bon dia amor
amb un tastet dels teus llavis
montse pellicer mateu
30/11/2014



dilluns, 24 de novembre del 2014

em miro...





moment de solitud evocant una imatge que no retorna
mentre desfullo un a un els pètals de les capes de la vida,
somnis desvetllats durant llargues nits d'insomni 
exhalant davant d'un mirall per deixar-hi l'alè i dibuixar el meu nom,
m'he desvestit i engalanat tantes vegades davant teu,
avui em sento estranya de mi mateixa 
em pinto els llavis resseguint cada porus de pell davant teu
em ressegueixo les línies dels ulls definint la seva forma
i em miro
em miro,
tu em retornes aquesta imatge que tant desitjo 
de sensualitat i de innocència,
quan no sóc innocent, ni verge ni adolescent ni  ho pretenc 
però he congelat un instant en el temps per mirar-me
i vestida encara
en miro,
em miro olorant el temps present amb gust a roses 
sota el sostre de la nit templada
i el temps s'ha aturat quan m'he desvestit de roba
montse pellicer mateu
24/11/2014
imatge google









dissabte, 22 de novembre del 2014


no puc deixar un instant a l’atzar
sense sentir el plaer de teixir versos
mentre la vida m’acompanyi,
-de res serveix l’amor si no puc expressar-lo
Montse pellicer mateu
22/11/2014



dimecres, 19 de novembre del 2014

dimarts, 18 de novembre del 2014



sóc la dama que empenta el vent buscant refugi a casa teva
posseïdora de les claus de les estances que no es veuen perquè no existeixen
sempre salvatge a contravent i a contracorrent
no puc viure en un món “normal” quan el que és normal fa mal
per això cada dia prenc un tros de sol, un tros de cel, un tros de lluna
i a poc a poc construeixo els pilars de “casa meva” on res és normal i res impossible
viuré de somnis, caminaré per tocar un somni, encara que sembli impossible i llunyà
i que el temps em vulgui guanyar la partida jo no defalliré en ser una somiatruites
ara deso la clau de la meva porta a l’entrada de casa,
deso la jaqueta, el bolso, i sento l’olor a mi, a casa, al racó més “bonic del món”
on hem sento segura de que puc ser totalment jo, i una mica de tu
i ara que el fred talla la pell, m’embolico amb la meva manta, sobre coixins sobre llençols,
per arronsar-me i recordar quan encara jeia al ventre de la meva mare bressolada per tot l’amor del món
pensaments d’una nit de tardor, ajaguda sobre el sofà
montse pellicer mateu 18/11/14
imatge google