dissabte, 17 d’octubre de 2015

el soroll dels budells ha esmorteït les papallones
un tros de mi es va perdre fa temps
la llum ha pintat dibuixos sense sentit sobre els meus peus
les emocions han estat xuclades pel vent
i sobre els coixins deixo reposar els meus pensaments,
enlairant l'ànima a la recerca d'una nova vida
deixant-me fluir com una dolça melodia perduda 
equilibrant-me mentre gravito sobre el terra
em sento surar dins del meu cos que em transporta
escoltant les paraules que he dit i les que no he dit
em faig ressò dels meus sentiments
desitjant despullar-me de cada disfressa que he portat
de cada pecat que no he comés, perquè ja no crec en el pecat
avui les papallones volen lliures
navegant pels camps de roselles de la meva infància
mentre pedalejava ignorant del trencaclosques que és la vida
somrient amb els cabells a l'aire somiant en finals feliços
avui, vull trobar altre cop aquella rosella que vaig desar
tant dolça, fràgil i vermella 
per tornar a estimar-me
i estimar

montse pellicer mateu

imatge google









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada