dijous, 1 d’octubre de 2015

ja no vull dir el teu nom
   el porto gravat dins l'estomac que no em deixa engolir
avui he rentat la tovallola amb la que ets vas eixugar
i he canviat els llençols on vares dormir
                 ja no vull restes de tu,
ara entenc la teva malaltia
                 la teva implacable solitud
ara entenc cada una de les teves mentides
                 i jo he estat la presa més fràgil
ja no vull dir el teu nom
   perquè el porto tatuat a la pell
ni implorar-te
ni arrossegar-me

esborra'm de tot, ara sé que per tu es senzill
            ho has fet sempre
oblida'm de tot perquè ja ho has fet

i sabent des del primer moment de mirar-te
que patiria un gran dolor
             vaig apostar per viure un amor, que m'ha trencat
             per baixar als abismes, a la teva part fosca
i he cregut,
he estimat
sense adonar-me de que no era el mateix el que tu senties

ja no vull dir el teu nom
    tu has oblidat el meu fa temps

i en aquesta horabaixa on la il·lusió s'ha esvaït
sé que ja més tristor no podré sentir mai

masses mentides, les teves mentides, que t'has cregut

i quan passi el temps t'adonaràs que un amor com el meu no trobaràs
i ploraràs
ploraràs
i jo amor meu, no t'estaré esperant

ara, pujaré amunt, tant amunt que no em podràs tocar
la teva cambra serà més fosca i trista que abans
els sorolls del carrer seràn inesgotables

enyoraràs cada matí que t'he despertat per mirar-te
perquè com jo,
                 mai més en trobaràs

ara, ploro la meva dissort però convençuda de que és el millor

demà, potser tancaré la porta per sempre més

i creu-me que tu em ploraràs en la teva horabaixa,
quan el temps es tenyeixi d'hivern

i el teu rebuig serà la meva salvació
mirant cap a l'horitzó
on la vida em porti
podré caminar sense tu i sense ningú

               simplement caminaré jo

montse pellicer mateu

11015
imatge google

2 comentaris:

  1. Ben aventurat qui es separa....doncs per fi ha deixat de perdre el temps.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ja que m'han deixat almenys espero passar el dolor, no sentir més, ja que l'oblit per alguns és senzill, jutjar és fàcil i ser posseïdor de la veritat absoluta també, en fi que millor un dol, molt dolorós perquè he estimat molt, i sóc imperfecte però estimo, ara sols espero alçar-me

      Elimina