dimecres, 7 d’octubre de 2015


         
                       
               que passa quan un s’escolta?
sota sorolls inesperats que ressonen d’altres indrets ?
                   visc la nit escoltant quatre parets i una televisió
                    i no entenc res
resulta tot absurd fins i tot rocambolesc
quan recordo cada paraula, retret i discussió
                   estic sota la llum d’una llum halògena
                   sota la influència de la lluna que s’ha amagat
filosofant sobre projectes de futur i escapades a Nova York
intentant llegir Córtazar i entendre el seu món
                      sense entendre el meu, que poc a poc va canviant
els cotxes resten aparcats al carrer
                     les portes de les cases estan tancades
mentre escric quatre paraules per poder despullar-me
i jaure sobre el llit
                     sobre el matalàs que m’acotxa
dibuixant tantes carícies sobre un mapa que difuminat he guardat
desesperadament busco una solució a conflictes que no existeixen
arribant a la conclusió de que no cal entendre
                    al meu carrer no hi ha soroll
                  i els jardins romanen sols perquè s’han pintat de tardor
dins la meva estança, obro aquella caixa de records que s’han esvaït
em sento com un nàufrag igual que Neruda
                   per primer cop sóc nòmada que viatja d’un costat a l’altre
                   cercant la nova vida per volar
no és senzill emprendre el vol, com un infant palpo cada racó de la meva llar
i em busco, on he estat tant de temps amagada que no em conec encara?
                  
montse pellicer mateu
71015
imatge google



1 comentari:

  1. Obrir les ales, deixar que agafin vent i tancar els ulls per perdre la por a l'alçada dels records.

    ResponElimina