dijous, 8 d’octubre de 2015

et trobo a faltar
passen els dies i et trobo a faltar
       les nits son insomnes
no puc dir altre cosa, amor
que et trobo a faltar amb tot el que jo sóc
       i em dol que un amor com el nostre s'hagi esvaït
des del silenci, des del meu tancament
sols em queda la meva poesia
per descriure el que no puc descriure
       tu segurament ja no em trobis a faltar
       altres carícies tindràs
       altres mirades, un altre cos al teu costat
jo sola, dins la meva cambra, et trobo a faltar
i el silenci és la meva condemna
       sols espero, un dia poder oblidar que vaig ser teva
             ara, sols sé que et trobo a faltar
 avui passejant pels carrers on solíem anar agafats de la mà
he sentit la tristor i desesperança del teu oblit
 et trobo a faltar
sabent que m'estimes i t'estimo et trobo a faltar
    intentant entendre, comprendre
              el que no entenc
però seguiré en silenci intentant escriure versos
i fent de les nits una llarga espera al dia
   demà sortirà el sol
però ara, et trobo a faltar

montse pellicer mateu
imatge google
91015








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada