dijous, 29 d’octubre de 2015

PARLEM D'AMOR

Per parlar parlem de tot, i clar, parlem de l'amor i del desamor l'un no existeix sense l'altre, van acompanyats.
Com s'entén aquest fenomen que ens dona tant i ens treu tant, que ens dona tanta felicitat i ens fa tant infeliços, que és l'amor?
L'amor té moltes lectures, crec jo, per a mi l'amor és un huracà, és un turmenta, jo m'he llençat a l'amor de ple, estimo amb intensitat, i no tinc mesura, després si les coses van mal dades, ploro durant dies i dies, mesos i mesos i mai marxa aquest sentiment d'estimació. Per a mi l'amor és generós no és possessiu, flueix, i és sincer. Jo fins ara que he tocat de peus a terra em creia que era com una princesa, que tothom pensava com jo, i últimament m'he fotut una gran patacada, perquè he vist les cares de l'amor i el desamor. I com a poeta que sóc m'ha donat per escriure varis poemaris que en realitat han estat com cartes de desamor, i ha estat com una teràpia.
Jo he tingut pocs amors en aquesta vida, perquè he tingut parella de llarga durada, i he estimat, he estimat tant que per la seva felicitat jo he estat infeliç. Jo no volia entrar en aquest món de desencisos, desenganys i gent de pedra, però he obert els ulls, perquè veig que la gent està cansada de decepcions, està ferida, i aquestes ferides provoquen desconfiança, ja ningú es refia de ningú, ja s'ha mort l'amor.
Moltes persones viuen turmentades per experiències passades i quan comencen una de nova, van amb peus de plom, amb cuirasses, i encara que no totes, no es donen plenament a l'amor, a l'altre, i això fa que no puguin arribar a mantenir relacions llargues, perquè no permeten ni un pas en fals, ni un, i això vol dir que han tancat portes, i que mai trobaran ningú tal i com volen.
D'altres segueixen creient que hi pot haver amor, que encara el poden trobar, però la veritat és que tot és molt complicat, ja que parlem de gent que ronda la quarantena i la cinquantena, i a les nostres edats ja no es canvia, es modifica però canviar no es pot. 
Jo com que sóc ingènua seguiré creient que es pot aconseguir, i he decidit no tancar cap porta, possiblement em foti una altre patacada, o potser no.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada