diumenge, 24 de maig del 2015

24 maig

 





tinc el neguit d'esgarrapar-me el vestit que porto
és com si tingues buit el cor
i el desig,
me'l entortolligo fent-lo petit
com el meu món petit
mentre em refrego la roba, em refrego la pell
la pell cansada,
la pell que he perdut
la que em falta
i les nits son dies
i els dies nits,
abocant-me a treure'm-ho tot i quedar sota la fragilitat 
aquesta que la roba amaga
però encesa desperto de matinada
xopada de la suor
que m'amara
i els meus llavis cerquen l'aigua d'un oasi que no existeix
quan es troben dins del desert
els meus ulls miren les espurnes de la llum
que penetren dins del meu cos
revifant-me 
per una batalla més

montse pellicer mateu
24.05.15






 
 

 
 

 

 

dimarts, 19 de maig del 2015

19 maig



i tu que no somies?
quan la foscor et tanca els ulls?
i ell llit no et dona consol?
potser necessites l’abraçada d’un cos
que ja no té pell
perquè ha estimat intensament
i tu que no em somies?
mentre escric versos?
sóc la dona insomne
que ha desat el vestit
dins un calaix
i les sabates sota el llit
per caminar descalça

Montse pellicer mateu
19.05.15

imatge google


 

divendres, 15 de maig del 2015

a méxic



ploren les mares de Mèxic
ploren,
-on està el meu fill
mancat de les teves robes? et volen treure la dignitat
qui et bressolarà amb les teves pors?-
-que sol deus estar
i sé que atemorit has plorat
per no ser covard-
sol,
aquesta solitud que m’arriba
i m’entristeix i embogeix sense cònsol

ploren les mares de Mèxic
perquè els han arrencat la vida d’una esgarrapada,
- jo ploro la teva solitud
i m’ofega l’angoixa de no ser amb tu,
sento que l’ànima s’esquerda
mentre espero amb  desesperança –

ploren les mares de Mèxic i totes les mares del món
en una vetlla per consolar
dels qui han ofegat els seus crits,
plorem totes les mares fins a morir envoltades d’una llarga agonia

ploren les mares, els pares, els fills que no hi són
mentre cerquen el seu parador i la seva sort
en mans de botxins que s’han erigit sobre un poble que lluita
ploren les mares,
amb un crit que aclapara l’aire,
però no hi ha aire per respirar
perquè les han escanyat ,
-on estàs fill meu?
amb qui estàs que no t’estima?
acluca els ulls amor meu, que ens tornarem a trobar
jo et trobaré i et bressolaré sempre-
ara no deixaré de buscar entre boscos i muntanyes
enmig de rius i coves,
jo et tornaré a casa


montse pellicer mateu
13.10.14













Lloran las madres de Méjico,
lloran,
-¿dónde estás hijo mío, dónde estás desprovisto de tus ropas?
¿Intentando arrebatarte la dignidad?
¿quién mecerá tus miedos?-
¡que solo estás!
y sé que asustado has llorado,
para no ser un cobarde,
solo,
esta soledad que puedo sentir
que me entristece, me enloquece  y me rompe el alma

lloran las madres de Méjico
porque les han robado la vida
-lloro tu soledad
y me ahoga la angustia de no estar contigo
 la espera  y la angustia me están resquebrajando,
lloran las madres de Méjico y con ellas todas las madres del mundo,
para consolar a aquellos que han ahogado sus gritos
donde no hay consuelo,
lloramos todas las madres envueltas en una larga agonía
lloran las madres, los padres, los hijos que no están
mientras  buscan sus suerte
en las manos de verdugos que se han erigido sobre un pueblo que lucha,
lloran las madres,
sus gritos llenan el aire
pero no hay aire para respirar,
porque las han ahogado,
-¿dónde estás hijo
con quién estás que no te quiere?
cierra los ojos amor, que nos volveremos a encontrar
yo te encontraré y te meceré para siempre
ahora, no dejaré de buscarte entre bosques y montañas
entre ríos y cuevas
yo te  traeré de nuevo a casa

montse pellicer mateu
13/1014





dijous, 14 de maig del 2015

14 de maig

tu
jo
masturbacions mentals
Europa, una quimera
el món és un orgasme
la vida té sentit
amb
tu
i
jo
l'esperança Nova York
i París a l'espera
tu
   i
    jo

sota el parany
de la filosofia
és extàsi


montse pellicer mateu
imatge google










dilluns, 11 de maig del 2015

11 maig



angoixa
desesperada
que em produeixen les absències i les indiferències
tot per no dir res
quan tot queda dit
un i altre cop el fum dibuixa núvols de cendra
i el regust a una bona copa entre els teus llavis
mentre les paraules em sedueixen
per ferir-me de mort
entre llibre i llibre i textos per llegir
angoixa
desesperada
que em produeix no ser l’estel  que reposa sobre el meu teulat
mentre les aigües del mar
em banyen com si fos un bany de purificació
per tornar a rellegir cada mot
que he perdut entre pàgines en blanc
i aquest instant
quan l’angoixa em desespera
em sento ferida
inconscient
dins de la inconsciència de ser
quan la revolució ja ha començat

Montse pellicer mateu
110515

imatge google



dimarts, 5 de maig del 2015

5 maig



fer l'amor sense tocar-se
sols amb la mirada
és desig o amor?
o la desesperació d’un nòmada assedegat d’aigua per sobreviure?
fer l’amor sense saber-ne
dins d’un somni
o la recerca d’un món oníric ?
m’he desvetllat aquesta nit
pensant-me que pintava móns de bruixes i que podia entrar dins teu
que els meus ulls eren els teus
i fèiem l’amor
de les mil maneres imaginables
sense sexe,
les bombes esclataven al voltant i el món s’enfonsava
 jo dins del meu propi deliri
somicava demanant amor
per extraure’m tot el dolor que sentia
i la sang brollava
fins a sentir el suau petó d’un príncep que se m’emportava
les bombes i el món seguien
mentre l’amor vermell abraçava cossos
i jo seguia sentint el desig immens de fer l’amor sense tocar-te
pel plaer de sentir
mentre tot es desfeia
quan la vida s’ha capgirat en un sense sentit
i les bombes, amor
les bombes i els morts i el dolor
m’impregnen de dol
no puc dormir
no vull dormir
fins que la meva sang regali una espurna de pau

montse pellicer mateu
5/05/15

imatge google