dimarts, 20 d’octubre de 2015

Apel·lo a la imbecil·litat de les persones, que ens creiem que viure'm sempre i som posseïdors de veritats i mentides, apel·lo a la ingravidesa i el desequilibri emocional que porta a conductes destructives, També apel·lo a la covardia que ens bloqueja i no ens deixa avançar, i a la por que no ens deixa veure.

hem caminat tant
hem patit tant
tant desamor, tants enganys, tant de tot
que ja no creiem en res
i poc a poc ens anem despullant del dolor,
hem caminat relliscant
perdent l'equilibri,
les emocions i sentiments s'han trencat
hem caminat tant
que ens hem construït un embolcall
hem patit tant que la buidor no s'omple,
però hem estimat,
hem tocat la felicitat,
ens hem sentit en plenitud
celebrant l'amor i la disbauxa
ara quan tot comença perquè ha acabat
la tristor és immesurable
el dolor s'apodera de nosaltres
ara quan tot comença
desem la ràbia
i guardem en el record cada instant gaudit
amb la intensitat i generositat
de qui estima
ara, és hora de llençar les pedres
i veure que existeix un lloc fet per a nosaltres
hem caminat tant que podem seguir caminant
ara cada dia serà una festa
perquè la vida és infinitament gratificant
ara cada dia mirarem el mateix cel
i lentament obrirem els ulls

montse pellicer mateu
201015





2 comentaris:

  1. la vida és com un àlbum de fotos, hi hem d'enganxar les millor per tal de que faci goig de mirar-lo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. doncs si, la vida és un àlbum, i ja començo a eliminar fotos, però tot i encara amb dolor, amb tristor, demà serà un altre dia i qui sap?, potser enganxaré noves fotos

      Elimina