dijous, 30 de març del 2017

If you leave now...
-chicago-

recordo mentre em descordo
la cançó trista que sonava al 80
jo tant lliure ara,
tant jove abans,
tant abocada a la meva llibertat de ser
de sentir
d’alliberar-me,
em descordo la roba, les sabates, els pantalons
els sostens,
i recordo tant bells moments
i bec de la meva copa
de la teva,
de la de tots
mentre canto “sweet surrender”
i no em vull rendir
sols a tu fidel amant de cada nit
de cada matinada eterna
per acostar-me i abocar-me al teu costat
i aquella pell freda que s’eriça
la sensació que és més dolça
per sentir el teu paladar
una “sweet surrender”

in love

montse pellicer mateu
certeses 2017




dilluns, 27 de març del 2017

vas néixer perfecte
com quan  arriba la primavera
tenies els teus dits
les teves mans, els teus peus
uns ulls que miraven estranyats
uns llavis que s’obrien per somriure,
i em vas agafar la mà
per caminar junts,
un dia no podies caminar
ni somreies
ni m’agafaves la mà per caminar
ni jugar,
i la vida és va tornar fosca dins el meu món
aquell en el que tu i jo abraçàvem,
varen venir metges i infermeres
tractaments i medicines,
i jo somreia davant teu,
i plorava a les esquenes,
però tu, lluitaves
la vida t’arrelava
t’estimava,
i un dia em vas agafar la mà
per demostrar-me que tot segueix
encara que hi hagi estels
encara que les llunes ploguin
les teves passes son incomptables
seguies essent perfecte
tal com vas venir,
per ensenyar-me a gaudir

de l’amor del que estàs fet

montse pellicer mateu
certeses 2017



dimarts, 21 de març del 2017


fas filigranes ordint un pla inexistent
escrius mots que escriuen versos
però no en tens prou
ets un miratge tal vegada una realitat virtual
i un vidre et separa de la teva imatge
perduda en el temps has trobat la paraula
petita, simple, colpidora i alhora extensa
quina ambició et mou més que la semblança
tremolosa agafes una pedra,
observant la seva textura, color i vida
llençant –la al buit enmig d’una selva
intentes no veure-hi, ni pensar
el món en el que vius es obsolet
regalimen llàgrimes que cobreixen el teu vel
desprès d’anys, tanques els panys
d’aquella porta de fusta gastada
tant gastada com la vida
obres els ulls i voles
quan el pensament salta tots els obstacle
alliberant cada bri d’aire
et descalces,
i entens que un mot és sols un mot

i un poeta sols fa poesia


montse pellicer mateu
certeses 2017